Geologia

En l'estructura interna de la terra és possible distingir una capa rígida i menys, densa, la litosfera que sura sobre una capa fluida i més densa, l'astenosfera. Se suposa que, fa poc mes de 200 milions d'anys, tots els continents estaven units, formant una única massa emergent, la Pangea.
A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament les plaques  continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.
El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns 180 milions d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat mar de Tethys, que va apareixer quan es van separar les plaques tectoniques respectives.
El tancament de la conca es va produir arran de la col.lisió posterior de la placa euroàsiatica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i tenia comunicació amb el mar Atlàntic i amb l'índic. Aquesta darrera comunicació  es va tancar fa uns 15 milions d'anys.
Fa prop de sis milions d'anys, quan es van acostar les plaques a la zona de Gibraltar, es va tancar la comunicació amb l'Atlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a consequencia de la evaporació, i en va provocar la dessecació gairebé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals de miocè tornà a irrompre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
Una mica més tard, l'existencia d'un període de pluges molt intenses originà un únic corrent de sortida d'aigua a l'estret de Gibraltar i va impedir la barreja d'aigua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l'oxigen en la capa profunda.
Els moviments de les plaques generen plegaments subduccions i alçament. El vulcanisme i els moviments sísmics són manifestacions clares d'aquesta activitat.
A la zona de convergéncia de les plaques es localitzen els principals volcans actius de l'àrea i s'hi concentra un gran nombre de terratrèmols amb constància històrica.